HABITATGES

Sí, els necessita per atendre la demanda i les expectatives dels seus habitants actuals, dels joves, de les famílies. I com a ciutat metropolitana atractiva i conscient de les necessitats que té la conurbació de BCN. Cal tenir en compte que l’Oficina Local d’Habitatge de Gavà té registrades 4.000 sol·licituds per accedir a un habitatge públic, una dada que demostra la necessitat existent i que cal atendre.

En cap cas. És un projecte marcat pel bé públic i els interessos generals. La ciutat i els seus habitants surten guanyant i es fa, evidentment, complint escrupolosament la normativa urbanística i els criteris socials i econòmics.

Sí. Actualment estan registrades més de 4.000 sol·licituds a l’Oficina Local d’Habitatge.

El desenvolupament del projecte és i serà progressiu i gradual. Des de l’aprovació inicial de l’aleshores anomenat Pla de Carat el 1993 fins avui, passant per l’aprovació definitiva de Pla amb el seu nom actual el 2006, el projecte ha mantingut una lògica d’adaptació a les necessitats presents i futures de Gavà.

Després de la construcció de la primera fase de la urbanització de Can Ribes, el primer bloc de pisos de l’Impsol, el nou parc de Bombers, el Parc de Calamot o el Vial del Calamot; ara es posa en marxa la segona promoció d’habitatge protegit, així com el CAP-3, el tercer ambulatori de Gavà, que serà una realitat en 2023.

Hi ha una voluntat ferma de desenvolupar el projecte de manera progressiva.  La primera fase avançarà en el marc del Pla Local d’Habitatge 2021-2026, que estableix els objectius per als propers sis anys. En aquest període es preveu  la creació de 1.589 pisos, dels quals 757 seran públics i 832 privats. Es preveu que el projecte es desenvolupi en un període gradual de 15 anys, sempre responent als requeriments i necessitats de la ciutat en cada moment.

És un projecte impulsat per l’Ajuntament, avalat per la Generalitat i l’Àrea Metropolitana, i basat en la col·laboració publicoprivada, amb la tutela municipal.

Es construiran un màxim de 4.896 habitatges, dels quals el 40% seran de protecció oficial. Els habitatges comptaran amb mecanismes d’estalvi d’aigua, energia solar tèrmica en la producció d’aigua calenta sanitària (ACS) i reducció del factor solar de les obertures de coberta, amb les façanes orientades a sud-oest.

S’opta per diferents tipologies residencials afavorint la cohesió social:

. Zona plurifamiliar tipus A. Àmbit residencial amb densitat alta, tipologia d’eixample, situada a la façana del Delta i dividida en dos pel gran espai lliure de 260 m d’ampliada del Parc Central de Caçagats. Blocs de pb+5 i set edificis de pb+8.

. Zona plurifamiliar tipus B. Àmbit residencial amb densitat mitja, tipologia oberta i singular, donant permeabilitat als espais lliures entre els turons i donant continuïtat urbana a la ciutat existent per la part de Can Ribes. Edificis de pb+4.

. Zona plurifamiliar tipus C . Àmbit residencial amb densitat baixa, tipologia agrupada i plurifamiliar amb jardins privats a compartir, situada a les planes a l’est de la riera dels Canyars. Edificis de pb+3 en general,  i de pb+4 al vial que va de la C-245 a la carretera de la Sentiu.

. Zona unifamiliar tipus D. Àmbit residencial amb densitat molt baixa, tipologia de cases en filera situades a l’oest del torrent del Calamot. Edificis de planta pb+2.

Amb diferents operadors. Tant l’Impsol, com ja passa amb els pisos existents i en construcció, com el mateix Ajuntament o cooperatives i fundacions.

Ponent inclou els estudis de mobilitat que aquests projectes requereixen, tant en vialitat i aparcament com en transport públic, i l’aposta per la mobilitat sostenible-segura és evident. S’ha planificat la xarxa viària des de la perspectiva del vianant i s’ha adaptat el màxim a la topografia i l’entorn i es desenvoluparan mesures d’atenuació de l’impacte acústic.

A més, Pla de Ponent té una situació privilegiada pel que fa al transport públic, i inclou línies d’autobús, un nou baixador de Renfe i dues estacions de l’anomenat futur “Metro del Delta”.

MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

Pla de Ponent ofereix molt més que 5.000 habitatges, ja que permet recuperar l’espai natural i preservar-lo per a les generacions futures i per al manteniment de la diversitat i funcionalitat ecològica de l’entorn. En aquest sentit, únicament el 15% del sòl es destinarà a habitatges, de manera que Ponent serà un espai majoritàriament verd i que recupera i protegeix el patrimoni natural.

Es conformaran 5 parcs forestals nous, oberts a la ciutat i amb una normativa específica per reforçar el seu valor ecològic i ambiental. A més, el pla incorpora propostes tècniques innovadores de gestió de l’aigua, preservació i potenciació d’espècies, renaturalització de les rieres i manteniment i gestió dels boscos.

Pla de Ponent permet recuperar, preservar i renaturalitzar l’espai natural i mantenir les seves funcions com a corredor biològic i connector paisatgístic. Actualment, l’últim espai no edificat entre el Massís de Garraf i la plana deltaica té importants dèficits de conservació i manteniment, ja que en gran part són àrees de propietat privada. Pla de Ponent revertirà aquesta situació.

Ponent compta amb una regulació pròpia per garantir l’ús adequat de totes les zones verdes i naturals. I s’articularan els mecanismes i recursos necessaris per a assegurar el seu manteniment.

La urbanització de Gavà Ponent permetrà guanyar 1.700 arbres. Un balanç positiu que se centra en els àmbits de vials i parcs de ribera, a partir d’un estudi exhaustiu que, amb els últims avenços tecnològics, ha identificat l’arbreda afectada exemplar a exemplar i les previsions de nova plantació.

Al sector s’han localitzat 2.074 exemplars, xifra que no inclou alguns peus d’espècies exòtiques, ornamentals i/o conreades que no constitueixen vegetació natural.

El projecte d’urbanització afectarà 1.865. D’aquests es trasplantaran 623 a espais adjacents als vials o als parcs de ribera. Es tracta d’arbres amb valor patrimonial i paisatgístic.

Dels 1.242 no trasplantables, 1.055 són exemplars de pi blanc que no conformen pinedes, atès que aquestes es preserven dins dels parcs que inclou el planejament. Tampoc no es conserven exemplars concrets d’espècies autòctones que presenten un mal estat vital.

A més del trasplantament de 623 arbres, es plantaran 2.910 exemplars d’espècies autòctones.

Així mateix, per preservar arbredes incloses al Catàleg d’arbres i arbredes d’interès de Gavà es contemplen diferents solucions:

. Adaptar els projectes d’urbanització per conservar els exemplars in situ. És el cas del roure de can Quatre, l’alzina dels Canyars, o el pi pinyer situat prop de la cisterna de Can Valls del Racó.

. Trasplantament amb tècniques especials: Garrofer del Pla de Canyars.

. Preservació del garroferar de Can Torrent, la roureda del torrent de can Quatre, l’alzinar de la riera de Canyars i la roureda del Torrent del Calamot. També altres arbredes catalogades, com els garroferars de Caçagats, del parc del Calamot o de Can Llong.

Quant a la vegetació existent en solars edificables (edificis d’habitatge i equipaments) s’aplicarà la normativa específica del Pla Parcial, que té l’objectiu de conservar la qualitat natural i paisatgística de l’entorn. Una normativa que exigeix mantenir els arbres autòctons de cert port i singularitat, ja sigui conservant-los al seu emplaçament, trasplantant-los o substituint-los per nous exemplars o vegetació de valor equivalent.

Sí. Ponent s’ha planificat d’acord amb la “memòria del territori”: només es construeix allà on l’home ja havia transformat la natura. Ofereix l’oportunitat de recuperar els valors naturals, com ara el turó del Calamot i la Riera de Canyars, i preservar-los per a les generacions futures i per al manteniment de la diversitat i funcionalitat ecològica de l’entorn.

El Parc dels Canyars és un eix vertebrador del nou creixement i té un valor de connector biològic i paisatgístic. Serà un parc de ribera amb camins, terrasses i vegetació de ribera que s’aniran combinant des de les zones més al nord fins zones més artificials a les parts més urbanes a prop de la C-245. Serà un espai verd que renaturalitzarà la riera i el torrent de Calamot i on es crearà una zona humida seminatural i s’establirà una xarxa de punts d’aigua.

El Parc Central de Caçagats, el més gran dels cinc que crearan, serà un parc forestal a la part central i nord, amb els usos restrictius propis i les mínimes intervencions. Comportarà la protecció del turó del Calamot i del turó de Caçagats, així com la millora del conjunt de l’estructura forestal.

Cada parc haurà de respectar les indicacions de l’ordenança dels espais naturals del sector, específica i inèdita en altres planejaments urbanístics. A més, s’establiran passos de fauna, caixes niu i menjadores; es recuperaran i crearan 18 quilòmetres de nous camins i 13 quilòmetres de carrils bici; i se suprimiran 9,9 km de línies aèries i 215 torretes.

Pla de Ponent permet recuperar, preservar i renaturalitzar l’espai natural i mantenir les seves funcions com a corredor biològic i connector paisatgístic. Actualment, l’últim espai no edificat entre el Massís de Garraf i la plana deltaica té importants dèficits de conservació i manteniment, ja que en gran part són àrees de propietat privada. Pla de Ponent revertirà aquesta situació.

La urbanització de Ponent inclou la creació d’un vial que forma part dels nous barris de Canyars sud i Canyars Nord, esdevenint un carrer intern dels nous barris.

És un vial plenament integrat al territori.

Connectarà la carretera de la Sentiu amb la C-245, el c. Isaac Peral i la C-32.

Serà una connexió alternativa per als veïns del barri de la Sentiu i contribuirà a reduir el trànsit de vehicles que circulen per l’av. Joan Carles I.

Característiques:

  • 1.480 m d’un carril per sentit
  • 135 m podrien acollir fins a dos carrils per sentit (a Canyars Sud)
  • Mateixa velocitat que la resta de carrers de Gavà
  • Comptarà amb trams de carril bici i voreres de dimensions importants

Es construirà per etapes:
-La primera començarà a la C-245 fins a l’altra banda de la Riera de Canyars
-Continuarà el seu traçat quan s’urbanitzi el barri de Canyars Nord
-Serà aleshores quan connectarà amb la carretera de la Sentiu

EQUIPAMENTS

En terrenys cedits per l’Ajuntament, al costat de l’edifici ja habitat. Referència a el compromís pressupostari anunciat amb la consellera de Salut.

Es reserven 14 hectàrees per a equipaments. Hi haurà equipaments educatius, esportius, sanitaris i culturals. La destinació final dels equipaments està pendent de concreció i es definirà en plans especials, tot i que ja són visibles exemples com el parc de Bombers o CAP3, el tercer ambulatori de Gavà que serà una realitat en 2023.

El planejament urbanístic de Gavà Ponent va establir que bona part de la zona actualment ocupada per la hípica passés a ser zona de titularitat municipal reservada per a equipaments. Un altra part passarà a ser hotel.

La part d’equipament és un dels 20 espais per a equipaments que té Gavà Ponent en conjunt, i actualment ja és propietat de l’Ajuntament. En el seu moment, el procés de planejament urbanístic i reparcel·lació ja va comportar que els antics propietaris rebessin la corresponent indemnització, sense perjudici que puguin seguir prestant el servei de hípica de manera temporal mentre no es concreti l’execució del sector.

La destinació d’aquesta zona d’equipaments està pendent de concretar. L’equipament, que sempre tindrà caràcter públic, podria passar per mantenir l’ús actual d’hípica (amb un gestió pendent de concretar seguint els procediments que la normativa preveu en aquests casos) o decidir-ne un altre de diferent.

D’altra banda, el planejament també va definir que en els actuals edificis construïts al recinte de la hípica es construiria un hotel, donat que la seva titularitat ha passat a ser privada i els propietaris poden promoure aquesta instal·lació hotelera. L’hotel podrà conservar l’edificació existent o substituir-la per una de nova, sempre amb els paràmetres de l’edificació que marca el planejament i sempre integrant-se en el conjunt de la zona d’equipament i en l’entorn natural.

Així doncs, la zona de l’actual hípica inclourà, en primer lloc, un equipament públic, i al mateix temps la construcció d’un hotel. I com s’estableix en tot el sector de Gavà Ponent, la preservació i millora de l’entorn amb la creació de parcs forestals i urbans.

Cal remarcar que aquesta zona estarà envoltada pel Parc Central de Caçagats, espai lliure d’ús públic. Bona part de la seva superfície serà parc forestal i la intervenció serà la mínima indispensable per garantir-ne la preservació.

L’espai lliure de les edificacions, tant de l’hotel com dels equipaments, es tractarà amb els criteris mediambientals establerts a les ordenances del pla parcial.

L’espai destinat al comerç que preveu el planejament és d’uns 30.000 m2. Es preveuen establiments principalment en planta baixa i es contempla la coexistència i diversitat d’usos comercials.

La previsió que fa el planejament vigent és proporcional al creixement d’habitatges i activitat global de Gavà Ponent.

El límit màxim és de 1.500 m2 per establiment (no hi haurà cap establiment més gran que l’actual Mercadona de Can Ribes).

Les lògiques d’implantació són les següents:

  • Nou barri de Can Ribes: el comerç es col·loca a totes les plantes baixes que donen al carrer 8 de març. Així s’estira cap a Gavà Ponent l’activitat urbana que ja té el carrer Sant Pere.
  • Barris de Ca n’Horta i dels Canyars Sud: es planteja una doble disposició. Per una banda, els comerços amb aparador més grans donaran a la façana de la C-245 amb la possibilitat d’ocupar altells. D’altra banda, comerços de barri més petits ocuparan las plantes baixes que donen al carrer paral·lel a la C-245, per la part nord de les illes.
  • Barri dels Canyars Nord: preveu una posició central de barri on es concentra el comerç i opcionalment es podrà allargar pel vial central del barri o bé cap al vial que connecta amb Castelldefels.

En tot cas, els espais reservats per activitat comercial es poden considerar en sentit general baixos amb activitat econòmica. Podrien ser oficines, coworkings o similars, empreses de serveis, espais adreçats a logística – distribució… i altres usos que poden sorgir.

Gavà és una ciutat que té un eix comercial de molta centralitat i associat a la rambla i la illa peatonal del centre. Per tant, el creixement de Gavà Ponent no posaria en risc aquest model, si bé  podrà dotar de nova clientela al comerç i als mercats de la ciutat.

La tendència és que els barris perifèrics de les ciutats sí que tenen alguns negocis per tal de proveir als veïns de les zones (supermercats, bars, restaurants, serveis) però no generen en general grans nous eixos comercials competitius amb els de centralitat.